2aB: Valoracions finals

La temporada s'ha acabat ja per la majoria d'equips catalans de 2aB, encara que el més important encara queda per saber. Els playoffs decidiran el futur del Sant Andreu i dels dos filials, però el dels altres equips ja ha quedat escrit i guardat a la história. Anem a valorar rápidament la temporada regular per tots els equips catalans que han disputat 38 jornades en aquest grup 3er que hem seguit aproximadament des de l'últim terç.

Sant Andreu: Excel·lent. A l'estiu l'equip que la secretaria técnica andreuenca va muntar junt amb Natxo González i amb el suport del president Joan Gaspart ja prometia, amb fitxatges molt prometedors com el cas de Keko, Tarradellas o Mayor. Les espectatives van quedar marcades per repetir playoff i intent de tornar a 2aA moltes temporades després, però ja abans d'acabar la 1a volta, l'equip és va distanciar i l'obbjectiu va passar a convertir-se en el campionat, que va acabar assolint-se el 24 de maig a Alacant, a 2 jornades del final. Ni algunes baixes importants, ni els arbitratges polémics, ni un mes de març dolent... res ha pogut amb l'equip, que s'ha proclamat amb tota justicia campió. Especial menció a Mayor, que s'ha convertit en pitxitixi de grup. Ara, la promoció decidirà si l'entitat segueix creixent amb la velocitat que ho ha fet els últims anys.

Barça Atlétic: Notable. Després d'una temporada d'assentament a la categoria, ha arribat un bon any pel filial culé. No calien gaires reforços, només espera a que la generació creixés, encara que va arribar ni més ni menys que Jonathan Soriano. L'equip fixava la mirada en aconseguir el playoff, l'inici va ser molt decebedor, però mica en mica van anar pujant posicions desenvolupant un gran joc al Mini i un no tant bó a fora (que és el que no li ha permés lluitar amb el Sant Andreu). 3 eliminatories semblen un díficil impediment, encara que la plantilla creu que és possible l'ascens.

Sabadell: Decepcionant. Amb una plantilla prometedora, una gran temporada anterior i una afició il·lusionada, el somni de repetir playoff es va esvair massa rápid i fins i tot en algun moment s'ha patit per baix. Els jugadors no sembla que hagin mostrat un bon rendiment i dos canvis d'entrenadors poden ser els principals motius. Un equip que se'l esperava a dalt de tot i que no jugarà ni la Copa del Rei. La temporada que ve amb Lluis Carreras a la banqueta ho tornaran a intentar.

Lleida: Correcte. Els problemes ecónomics no van permetre unes grans il·lusions des del principi. La primera volta va ser horrorosa i Emili Vicente estava més fora que dins, però al final va continuar i els resultats van arribar. La segona volta és d'excel·lent, amb 36 dels 49 punts aconseguits i un bon joc. La angústia inicial no els hi treu ningú als aficionats, que ara pensen en una próxima temporada més il·lusionant veient els últims encontres.

Badalona: Decepcionant. És pot dir el mateix que el Sabadell, amb una plantilla que molts equips voldrien i objectiu mirat al playoff. Els badalonins inclús van patir més i la salvació va trigar a aconseguir-se. L'arribada de Llebaria va acabar donant els seus fruits, encara que al principi va costar. Ara queda per veure si el mític técnic ex del Gavà pot continuar i preparar l'equip per una millor temporada. Els jugadors, dels quals s'ha exigit un rendiment millor del que han mostrat, han sortit escridassats durant bona part dels partits al Camp del Centenari.

Gramenet: Regular. Al parlar de la temporada de la Grama és díficil no parlar d'economia. Sens dubte i tot i la salvació, aquesta temporada será recordada més per el tema institucional i económic que per l'esportiu. El cas Tony Thompson, les peticions a Nuria Parlon, els canvis a la junta directiva, el conveni amb el Barça, l'arribada d'Enric Flix o els continus impagaments als jugadors i treballadors han fet que l'equip quedés en segon terme. Un equip que a la primera volta amb Toni Rovira a la banqueta va gunayar-ho casi tot a casa i semblava que els colomencs no patirien. A la segona volta, tot l'entorn va afectar, els jugadors no cobraven i un sorprenent canvi a la banqueta van fer que l'equip baixés posicions i a falta d'una jornada es col·loqués en lloc de promoció de descens a falta de 90 minuts per concluir la lliga. Al final, el gol de Pedro va salvar a l'equip i per merits al terreny de joc, l'entitat continuará tenint el seu 1er equip a 2aB. L'estiu, però, sembla que serà llarg a les oficines.

Espanyol B: Decepcionant. El domini exercit la temporada anterior a la 3a divisió semblava que faria al menys no patir a 2aB. Però no va ser així, alguns indiquen que l'error va ser cedir masses jugadors i deixar poc pel filial, encara que queda una promoció per salvar la categoria. A l'hivern van tornar alguns cedits i de mica en mica l'equip va anar aixecant cap encara que no van aconseguir la salvació tot i el suport de molts periquitos. El playoff dictarà sentencia.

Gavà: Regular. Costa de creure que un equip descendit sigui més valorat que d'altres que han quedat més a munt, però la insolita temporada viscuda a La Bóbila ho mereix. Una plantilla que res tenia que veure amb passades, on pràcticament tothom va marxar (inclós l'entrenador) i semblava abocada al descens. Així es va confirmar durant les primeres 15 jornades on l'equip no va guanyar, tot ja semblava perdut encara que l'afició no demanava el que no tenien. Al final, una ratxa espectacular va fer somiar i de valent als aficionats, però els altres resultats no els van acompanyar i el descens es va cantar abans de les 2 últimes jornades. D'aquesta temporada gavanenca ens podem quedar amb Marcos, el porter que ha demostrat que sense ell, el somni de la salvació no hagués pogut ni començar.

Terrassa: Decepcionant. Els aficionats egarencs no s'han merescut la temporada que han viscut. Uns dirigents amb leialtat qüestionable i una plantilla bastant no gaire esperençadora, que per cert, no ha cobrat la majoria dels sous. Pot ser decepcionant, però no sorprenent. Era un fet cantat des de pràcticament el principi. Destacar que tot i la temporada, l'equip egarenc va ser clau en la lluita pel playoff, contra un Benidorm amb gran plantilla que es jugava les seves últimes opcions de playoff i l'equip descendit, el Terrassa va arrancar 1 punt dels 2 aconseguits a fora. Una bona afició que ha vist com l'Olimpic enganxava cada cop menys gent i que viurà un estiu convuls i on poden passar moltes coses.